La presentazione è in caricamento. Aspetta per favore

La presentazione è in caricamento. Aspetta per favore

SCOLA ECOLÒGICA PROGETU LEI 482/99 SALVAUS SU MUNDU.

Presentazioni simili


Presentazione sul tema: "SCOLA ECOLÒGICA PROGETU LEI 482/99 SALVAUS SU MUNDU."— Transcript della presentazione:

1 SCOLA ECOLÒGICA PROGETU LEI 482/99 SALVAUS SU MUNDU

2 PROGETU LEI 482/99 SCOLA ECOLÒGICA Resùmini Presentada e Obietivu Sa scola comente ìsula ecològica Ridutzioni de is consumus de energia Menguamentu de refudus incuinantis Retziclu Regorta diferentziada Laboratòriu ecològicu

3 SCOLA ECOLÒGICA Presentada Sa scola comente oportunidadi manna po simparu de is cumportamentus ecològicus Pensai a manera ecologista giai de giòvunus Integratzioni de is piessinnus de sa scola ecològica cun is programmas internatzionalis Cumprendi comente fraigai sa scola ecologista de su benidori Liai is oportunidadis de traballu chi sa scola de su benidori podit giai

4 SCOLA ECOLÒGICA Sa scola comente ìsula ecològica S idea de scola ecològica liat in cunsideru e tenit in contu su logu innoi fraigai sa scola de su benidori. ÌSULA ECOLÒGICA Logu innoi si podint impreai totu is printzìpius po samparu de sambienti Bivi cun sa naturalesa e a manera sana sa scola de su benidori

5 SCOLA ECOLÒGICA Sa scola comente ìsula ecològica Sa scola ecològica depit essi atesu de: tràficu de veturas, smog e incuinamentu acùsticu; refudus perigulosus e muntonàrgius; impresas chi traballant cun materialis chi faint dannu a sa saludi.

6 SCOLA ECOLÒGICA Sa scola comente ìsula ecològica Piessinnus de sa scola aìnturu de un ìsula ecològica Postura faci a sud po sfrutai sa caloria de su soli; Murus grussus meda faci a nord; Is fentanas ant a depi essi fatas cun emissivu bàsciu (est a nai cun imbìrdiu chi tenit unu pillu chi mènguat is pèrdidas de calori) - sa caloria de s impiantu de calentamentu benit reflessu, abascendi meda is pèrdidas; - su logu est prus praxili; - simbìrdiu no est fridu e no s annapat. SIMBÌRDIU A EMISSIVU BÀSCIU

7 SCOLA ECOLÒGICA Sa scola ecològica Is 10 règulas po abasciai is consumus 1. Po calincunu minutu aberri is fentanas e is gennas de is classis e fai intrai ària 2.Studai is luxis candu no serbint 3.Impreai sa luxi de sa dii. Artziai is avolgìbilis intamis de allui sa luxi 4.Studai su termosifoni chi ddoi funt prus de 22 gradus; 5.Studai totus is termosifonis chi no serbint allutus; 6.Ponni sa vàlvula termostàtica a 20 gradus (est una genia de dispositivu capassu de regulai s àcua callenti candu mudat sa temperadura de foras); 7.Studai is computadoris po a su mancu unora candu no funt traballendi; 8.In is logus innoi ddoi at giai luxi no ndi allui àteras; 9.Imprentai e fotocopiai su prus pagu chi si podit. Mellus est sa tènnica informàtica; 10.Chi est alluta sària conditzionada no nci depit essi una diferèntzia prus manna de 5 gradus cun sa temperadura de foras.

8 SCOLA ECOLÒGICA Sa scola ecològica Su chi si podit fai in sa scola ecològica po su rispàrmiu energèticu 1.Studai sa luxi candu si fait su recreu 2.Studai sa luxi candu is studiantis sagatant in àteras classis, laboratòrius, palestra 3.Studai sa luxi candu in classi ddoi at bastanti luxi po fai letzioni 4.A sacabu de sa letzioni funt is studiantis chi depint studai sa luxi e no is impreaus de sa scola PO CONNOSCI SU RISPÀRMIU ENERGÈTICU TOCAT A LIAI A CUNSIDERU SA GENIA DE LUXI CHI S IMPREAT

9 SCOLA ECOLÒGICA Menguamentu de is consumus energèticus Annotaduras a pitzu de is sistemas de illuminatzioni prus connotus Is lampadinas chi si imperant a fitianu funt de duas genias : a incandescèntzia Fatas cun una carena de imbìrdiu cun aìnturu unu filu de tungsteno innoi passat sa currenti elètrica, su filu si callentat meda meda e ndi bessit sa luxi. - Durat po unas 1000 oras. - Funt baratas, ma consumant meda

10 SCOLA ECOLÒGICA Menguamentu de is consumus energèticus Annotaduras a pitzu de is sistemas de illuminatzioni prus connotus a scàrriga elètrica in gasu Faint prus luxi de is àteras a incandescèntzia (de 4 a 10 bortas de prus), ca assorbint prus energia mudada in luxi. Consumu energèticu prus bàsciu. Gastu prus artu.

11 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Sostitutzioni de is lampadinas cun cuddas a consumu energèticu prus bàsciu Po fai abasciai is consumus in sa scola nosta s iant a podi mudai is luxis a neon, alògenas e a incandescèntzia cun lampadinas a rispàrmiu energèticu. Nci iat a essi de primìtziu unu gastu prus artu ma siat a aorrai de prus cun su tempus (càstia sa tauledda chi sighit).

12 SCOLA ECOLÒGICA Menguamentu de is consumus energèticus Cumbenint is sistemas de illuminatzioni a consumu energèticu bàsciu lampadinas CFL a consumu bàsciu Is lampadinas CFL (Compact Fluorescent Lamp) funt fatas cun unu tubu de imbìrdiu, chi podit essi a forma de lìnia dereta, a tzircu o a sàgoma chi liat prus pagu logu. Durat tempus meda : fintzas a oras cun 10 annus de vida mèdia. Consumant una parti de cuàturu (1/4) de is lampadinas a incandescèntzia. Costant de prus ma in su tempus faint risparmiai.

13 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai INTERRUTORIS DE ÙRTIMA GENERATZIONI Àtera manera po aorrai energia elètrica in sa scola nosta est su de impreai is interrutoris chi ddis nant variadoris in sa versioni wireless. Est un idea noba de interrutori chi ponit impari su design (su progetu), is tènnicas modernas e, mescamenti, su rispàrmiu energèticu. Oi in dii satentzioni a su rispàrmiu energèticu est una netzessidadi, ca is gastus po senergia elètrica funt artus meda.

14 SCOLA ECOLÒGICA Menguamentu de is consumus energèticus ITA SI PODIT FAI: Afortiai una cussèntzia noba me in is cumportamentus chi punnat a su rispàrmiu energèticu Impreai sistemas a rispàrmiu energèticu Impreai is energias annoàbilis

15 SCOLA ECOLÒGICA Planimetria: Planimetria de sa scola

16 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai PO SU RISPÀRMIU ENERGÈTICU Est pretzisu a agatai is puntus luxi de sa scola e a pustis acrarai logu e funtzioni (chi serbint po allùxiri is àulas o po foras o po is passaditzus, e aici nendi). Sa segunda faina pertocat sa pianificatzioni e saprontadura de atzionis chi punnant a no sperdi senergia. A ùrtimu si fait un anàlisi de is consumus energèticus e si proponint àteras solutzionis.

17 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Baloris de alimentatzioni impiantus scolàsticus: Pianu primu - Segreteria: 28 lampadinas de 36 W a neon Aposentu de is Professoris: 8 lampadinas de 36 W Còmudus: 4 onniunu cun 16 lampadinas de 36 W Classis: 11 onniuna cun 8 luxis. lampadinas de foras in intrada: 38 alògenas de 150 W Bidelleria: 2 luxis de 36 W Passaditzus: 26 luxis de 36 W Àulas spetzialis: 2 cun 20 lampadinas de 36 W Teatru: 26 farus (24 de 36 W e 2 de 300 W) Passaditzu + spogliatòiu palestra: 24 luxis de 36 W Palestra: 30 luxisde 36 W Pianu segundu - Classis: 12 onniuna cun 8 luxis de 36W Aposentu informàtica: 40 lampadinas de 36 W + 30 computadoris (65 W in intrada) Còmudus 2: 8 lampadinas Aposentus spetzialis: 2 onniuna cun 16 luxis de 36 W Aposentu cunferèntzias: 1 cun 10 lampadinas de 36 W

18 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai: Anàlisi de is consumus Po calculai is consumus tocat a aplicai sa fòrmula chi sighit: Kwhe (Kilowattora elètricus) consumaus in unu annu = (nu. lampadinas) x (potèntzia de is lampadinas) x (nu. oras chi is lampadinas abarrant allutas) / 1000= (nu. lampadinas) x (potèntzia de sa lampadina) x (3h x 24 diis x 7 mesis)/1000 Inditendi: Ec= Kwhe (Kilowattora elètricus) consumaus in unu annu nL=nùmeru lampadinas presentis P=potèntzia de is lampadinas O=nùmeru oras chi abarrant allutas is luxis 1000=unidadi de mesura Kwhe Chi torrat a sa fòrmula: Ec=(nLxPxO)/1000

19 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai: Càlculu de is consumus De is datus nostus resurtat unu consumu mèdiu a sannu de Kwh/annu chi ddi currispundit unu gastu de èuros a sannu. Custus gastus si podint abasciai cun su rispàrmiu energèticu aici comente inditau de sa scheda chi sighit.

20 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Cunfrontu intre consumus elètricus realis e is chi ndi benint de sistemas de illuminatzioni a consumu bàsciu Aici faendi su consumu iat a essi de 9815 Kwh/annu, po unu gastu de 1766 èuros a sannu. Siant a risparmiai 4016 èuros/annu, (70% prus o mancu), chi iat a podi essi de su 80-85% sighendi is dexi règulas de is schedas antetzedentis.

21 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu - S'IMPIANTU FOTOVOLTÀICU In sa tauledda 2 si scerat chi su consumu a sannu de sa scola est de Kwh/annu, cun simpreu de sistemas de illuminatzioni a rispàrmiu energèticu. Cun custu balori iat a serbiri unu impiantu fotovoltàicu de Kwh/annu.

22 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu - S'IMPIANTU FOTOVOLTÀICU ANÀLISI DE IS CRABETURAS PO IS MÒDULUS FOTOVOLTÀICUS Parti de sa palestraMirada tzentrali e de unatza Imàgini intrea de sa scola

23 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu - S'IMPIANTU FOTOVOLTÀICU - Planimetria Si podint impreai luxis a Led in sàrea de foras a cudda innoi sagatant is impiantus sportivus. Iant a essi bastantis lampadinas de 30 W a rispàrmiu energèticu in alternativa a is farus alògenus de 150W - 200W po otenni s 80% de menguamentu de is consumus. Su gastu (prètziu de ònnia lampadina de is 100 a is 150 èuros) iat a essi ammortizau in unu 1,5 – 2 annus gràtzias a su rispàrmiu a pitzu de is consumus energèticus. Custas lampadinas durant oras e 10 annus chene mantenidura.

24 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu - S'IMPIANTU FOTOVOLTÀICU De sa postura de is mòdulus fotovoltàicus (FV) faci a SUD, cun una inclinatzioni in sa crobetura de 30°, nci funt is resurtaus afatantis:

25 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Anàlisi finantziària de s impiantu Si scerat chi cun unu impiantu fotovoltàicu de 8 Kwp si produsint Kwh/annu de energia elètrica chi est unu balori bonu po sa scola nosta. In sa tauledda a manu dereta ndi bessit a pillu unu ùtili de esertzìtziu de s impiantu de èuros in 25 annus, cun unu finantziamentu bancàriu cun su 5,20 % de su tassu de interessu a pitzu de unu gastu de inghitzu paris a èuros.

26 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas Comente redusi is pèrdidas de àcua Sàcua: una sienda pretziada meda COMENTE SI PODIT RESPARMIAI? SISTEMAS PO REDUSI IS PèRDIDAS E IS CONSUMUS

27 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Cali est su profetu de custa tènnica ? a) Impreu discansosu b) Respetu normas igenicas de sa scola c) Aorru de àcua e puru econòmicu d) Andat beni meda po studiantis cun abilidadi diferenti

28 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Solutzionis possìbilis: 1. Sistema de recùperu de s àcua pròida

29 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Gisterra de regorta àcua cun filtru de depuratzioni e sistema de bessida:

30 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Candu proit s àcua calat de is grundas a sa gisterra Esemprus de grondas

31 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Sàcua regorta de sa gisterra benit depurada po mesu de unu filtru. Sàcua depurada podit essi impèrada in is scàrrigus de is còmudus, po limpiai e acuai is giardinus e regorta in unu distribudori de àcua po bufai.

32 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Chi sàcua allogada no est bastanti, su sistema at a liai sàcua de sarretza ìdrica. Aici sàcua no at a mancai mai.

33 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de àcua Su sistema de recùperu de s àcua pròida permitit de risparmiai fintzas a su 50% de su consumu ìdricu e agiudat samparu de sambienti.

34 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni de rispàrmiu ìdricu e energèticu – Planimetria

35 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni de rispàrmiu ìdricu e energèticu Aposentus cun is interventus tènnicus Una parti de is còmudus innoi ponni is lampadinas a consumu bàsciu, is interrutoris variadoris, is grifonis e is orinatòius a infrarossi.

36 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas ìdricas Àteras pèrdidas de àcua ndi podint benni de guastus a is còmudus (WC). Esemprus de orinatòius Is orinatòius tenint giai sèmpiri sautoclave. Is guastus podint fai cresci su consumu elètricu.

37 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas ìdricas Solutzionis possìbilis: 2. Ridutzioni pèrdidas ìdricas in is orinatòius

38 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas ìdricas Duas solutzionis possìbilis a is guastus de is orinatòius(WC). Pèrdidas mannas: sostitutzioni de is orinatòius cun àterus prus modernus a atzioni eletrònica DE AVERIGUAI IS GASTUS! Pèrdidas piticas: Mantenidura de is orinatòius e inserimentu de unu dispositivu cun cumandu a ràgius infrarossi. SOLUTZIONI PRUS BARATA

39 SCOLA ECOLÒGICA Solutzionis possìbilis: 3. Ridutzioni pèrdidas in is grifonis Ridutzioni de is pèrdidas ìdricas GRIFONI A ABERRIDURA ELETRÒNICA

40 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas ìdricas Gràtzias a is tennologias modernas iat a essi prus discansosu aberri is grifonis po is studiantis. Cun su sistema a fototzèllula no si tocat su grifoni

41 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni de rispàrmiu ìdricu – Planimetria Impreai s àcua potàbili po su WC e po su calentamentu arresurtat una solutzioni tropu cara. Sa regorta de s àcua pròida est sa solutzioni prus econòmica e prus ecològica. Chi dònnia studianti consumat 15 litrus de àcua a sa dii sammostat ca no ddoi at pèrdida peruna de confort chi su 50% benit de àcua pròida. Si podit impreai po su còmudu, riscaldamentu, limpiadura de sa scola e po acuai su giardinu.

42 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni de rispàrmiu ìdricu Logu innoi fai sa regorta de sàcua Àrea birdi acanta de sa palestra

43 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni contras a sincuinamentu Àrea parchègius fotovoltàicus cun sistemas de ricàrica vetura elètrica Àrea parchègius

44 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni contras a sincuinamentu – Planimetria Is veturas elètricas permitint de abasciai sincuinamentu de sària de parti de is veturas a carburanti. Ddoi funt in cummèrtziu protòtipus de cuestas veturas elètricas (Peugeot iOn, Citroen C Zero, Renault Z.E, etc..). Is baterias funt de ioni de lìtiu e assegurant un autonomia fintzas a 160 Km. Is veturas si torrant a carriai in 6 oras cun una presa de alimentatzioni de domu, e in 30 minutus in unu terminali de ricàrica lestra, cun un autonomia de su 80%. Cun su pròpiu mètodu si podint impreai in sa scola ecològica scooter e bicicletas elètricas in prèstidu a is famìllias de is studiantis.

45 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu Pellìcolas rifletentis po ridusi sa caloria e dosai sa luxi S imbìrdiu tenit una trasparèntzia agiumai cumpleta a sa luxi de su soli. Sa caloria de su soli podit intrai de una fentana ma no podit bessiri. Sa solutzioni est a ponni una pellìcola a is imbìrdius po poderai sa temperadura interna de s edifìtziu prus bàscia de cudda de foras.

46 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu Pellìcolas rifletentis po ridusi sa caloria e dosai sa luxi Profetu de sa tennologia: 1) Ridutzioni manna de is gastus de conditzionamentu Is pellìcolas no faint passai fintzas a s 80% de caloria cun unu rispàrmiu mannu de energia po sfridai saposentu. 2) Ridutzioni de is gastus de riscaldamentu No si perdit caloria e sa luxi aìnturu de saposentu benit riflessa. 3) Protetzioni de is ràgius ultravioletus 4) Privacy a de dii 5) Mantenidura peruna

47 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai Solutzioni a rispàrmiu energèticu Imbìrdius de sa scola innoi ponni is pellìcolas

48 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas energèticas Si depint a su riscaldamentu e a silluminatzioni de aìnturu e de foras de sa scola SA SCOLA TRABALLAT CANDU S ENERGIA EST PRUS CARA DE IS ORAS A IS ORAS 20.00

49 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas energèticas Solutzionis possìbilis: Allui is luxis sceti candu serbit e a pustis tocat a ddas studai candu no serbint. No tocat a lassai aparechiaduras in stand by. No imperai aparechiaduras bècias. Est sèmpiri mellus a imperai aparechiaduras de classi A a rispàrmiu energèticu (lampadinas, pompas de caloria, eletrodomèsticus)

50 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de simpiantu de riscaldamentu Is gastus po s impiantu de riscaldamentu funt una parti manna de sa bulleta elètrica IN S IMPIANTU DE RISCALDAMENTU NCI FUNT IS PÈRDIDAS ENERGÈTICAS PRUS MANNAS.

51 SCOLA ECOLÒGICA Ridutzioni de is pèrdidas de s impiantu de riscaldamentu Solutzionis possìbilis: Compudai sa tzentralina tèrmica. Isolamentu tèrmicu de is tubus. Programmai is vàlvulas termostàticas in funtzioni de s impreu de dònnia àula. Ponni imbìrdius a pannellus rifletentis a palas de is termosifonis contras a sa dispersioni de sa caloria. Regolarizai sa temperadura de su riscaldamentu a 20 gradus; dònnia gradu in prus portat a unu aumentu de is consumus de su 5-10%.

52 SCOLA ECOLÒGICA Retziclu Su retziclu est una faina po su recùperu de is refudus po ddus torrai a impreai intamis de nci ddus fuliai. Su retziclu est: agiudau de una regorta diferentziada beni fata; est contras a su sprecu de materialis chi podint ancora serbiri; abàsciat su consumu de matèrias primas; abàsciat s impreu de energia.

53 SCOLA ECOLÒGICA Retziclu Su compost Su materiali ùmidu si podit retziclai totu ca si mudat in materiali fatu de sustàntzias orgànicas. DDI NANT COMPOST biodegradàbili, si podit impreai comente fertilizanti.

54 SCOLA ECOLÒGICA Retziclu Su compost Totu su materiali orgànicu (folla sicada, refudus de mela e de fruta, de cafei e de cosa de papai).

55 SCOLA ECOLÒGICA Retziclu Regulas de su compost Ammesturai su compost cun linna, refudus de su giardinu comente folla, froris e cambus sicaus, fintzas a otenni unu materiali ùmidu, chene lìcuidu perunu. Ponni aìnturu de su composter a campana, chi est una genia de strexu contenitore chi no fait intendi fragu malu e no fait intrai bèstias e tzerpius. Furriai e manixai a fitianu, e coberri totu cun terra o àteru compost.

56 SCOLA ECOLÒGICA Regorta diferentziada Po su retziclu tocat a spartziri sàliga. ÙMIDU SECU PAPERI PLÀSTICAIMBÌRDIU SICU RETZICLÀBILI ORGÀNICU BIODEGRADÀBILI E COMPOSTÀBILI SICU NO RETZICLÀBILI INDIFERENTZIAU

57 SCOLA ECOLÒGICA Regorta diferentziada SU REIMPREU Est candu is refudus si torrant a impreai chene essi mudaus in àteru: ESEMPRU: AMPUDDAS DE IMBÌRDIU (dopo l'uso vengono sterilizzate e poi riutilizzate). BISTIRIS IMPREAUS GIAI (tocat a sacostumai a donai is bistiris chi no poneus prus, ca podint serbiri a àterus). GIOCÀTULUS – LÌBURUS E MÒBILIS (podint serbiri a àtera genti).

58 SCOLA ECOLÒGICA Regorta diferentziada SU RETZICLU Su retziclu permitit de aorrai energia e matèrias primas abascendi aici sincuinamentu de sambienti. Cun su retziclu is refudus benint mudaus in àterus prodotus. ESEMPRU: LATINAS DE ALLUM Ì NIU PAPERI BÈCIU IMBÌRDIU FERRU CALINCUNA PLÀSTICA

59 SCOLA ECOLÒGICA Regorta diferentziada SA PLÀSTICA BIODEGRADÀBILI Sa plàstica biodegradàbili si sciollit cun sàcua. ESEMPRU: ECOSTAR (po fai is bustas de sa spesa) Est fatu de àmidu, si lassau a cuntatu cun sambienti est biodegradàbili.

60 SCOLA ECOLÒGICA Regorta diferentziada SMALTIMENTU E IMPIANTU DE INCINERIMENTU Fasis diferentis: regorta; trasportu; tratamentu; ponidura impari; depòsito; discàrriga.

61 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Est unu logu aìnturu de sa scola innoi fai su chi sighit: - Ogetus fatus cun materiali de retziclu. PROSPETIVAS DE TRABALLU Oindì sagatant aziendas chi traballant cun su retziclu, custa podit essi una manera de traballai in tempus de crisi puru. ESEMPRU Fraigai ogetus de artesania, de modellismu e giogus

62 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Esempru: 1) Fraigai ogetus de sartesania, de modellismu e de colletzioni.

63 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Esempru: 2) Fraigai giogus solaris. Domixedda cun luxi led e cellas solaris Cun una luxi a led aìnturu de sa domixedda chi salluit gràtzias a cellas solaris. Andat beni med a po is aposentus de is piciocheddus.. (Dim. 12x11,2x11,5 cm) Generadori eòlicu a energia solari Is palitas girant gràtzias a unu motoreddu chi si movit cun sa cella solari. Disinnu nou e modernu. Artaria: 30 cm Esposidori a energia solari Gràtzias a is 4 pannellus solaris custu esposidori girat puru candu ddoi at pagu luxi. Movendi-sì ammostat billetus de bìsita, prendas, ulleras, orològius, profumus. Càrriat fintzas a 300 g.

64 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Fraigai una serra scolàstica -traballai su compost Su laboratòriu ecològicu scolàsticu est un àrea a sabertu innoi si podit traballai su materiali biodegradàbili de su compost. In custa manera singhitzat a traballai in sa serra scolàstica, unu logu innoi prantai matas, fruta e fugimenta naturali.

65 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Fraigai una serra scolàstica In una comunidadi ecològica imparaus chi is refudus no esistint, ca si mudant in àteras cosas. Messai sa terra si fait torrai a is primus tempus de sa vida.

66 SCOLA ECOLÒGICA Su laboratòriu ecològicu Fraigai una serra scolàstica Progetai e traballai sa serra (cun s agiudu de is insinnantis), agiudat a fai cresci is relatas cun s ambienti, unu sentidu de responsabilidadi po sa terra. Si papat cun prexeri sa birdura e sa fruta chi si sighit de primìtziu, de candu si ghetat su sèmini;

67 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai - sa serra scolàstica Sa serra est unu logu praxili innoi si podit abarrai acanta de sa terra e totu su chi nci crescit. A nci traballai aìnturu est una sperièntzia de ecologia de provai diaderus. Su resurtau de custa sperièntzia est chi su tziclu de sàcua, de su tempus e de is stagionis est relatau a su tziclu mannu de sa vida. Si cumprendit mellus ca nosu etotu faeus parti de su matessi tziclu.

68 SCOLA ECOLÒGICA Su chi si podit fai - sa serra scolàstica Logus innoi fraigai sa serra scolàstica

69 SCOLA ECOLÒGICA ACABU PROGETU


Scaricare ppt "SCOLA ECOLÒGICA PROGETU LEI 482/99 SALVAUS SU MUNDU."

Presentazioni simili


Annunci Google